28 maig 2014

0 Arxius en el segle XXI





Tots o quasi tots sabem que és un Arxiu i també quina funció ha tingut en el transcurs del temps. Però  creieu que els Arxius  han de mantenir-se igual? O potser cercar un paper més actiu en la història?

Sempre que he pogut he visitat Arxius. S'ha de dir que ara és relativament fàcil fer una visita, virtual  naturalment!
 Alguns , independentment de la seva mida són un exemple de la feina ben feta. Un exemple a imitar.

Les webs dels Arxius són un aparador d'aquests. Si aquestes es limiten a confirmar-nos de l'existència de l'Arxiu, de la seva situació i potser del seu horari, potser girarem pàgina i cercarem un altre.
 M'he trobat amb “petits” Arxius que la seva web m'ha fet  tenir ganes de visitar-los físicament, de poder seure i  posar-me a investigar entre el seus documents  i en canvi he vist webs d'Arxius  amb més recursos que m'han fet preguntar-me a què es dedicaven.

Així que, clar que són molt necessaris els recursos  materials però no hem d'oblidar que són els recursos personals el que podran donar vida, i fer visible els Arxius.
Exemples d'arxius que es mouen, que intenten fer-se visibles:















En aquests exemples hi trobem petits i  grans, que treballen sols o segueixen unes directrius centrals...però en tot cas són Arxius que treballen per fer-se visibles.

En tots els Arxius hi ha documentació, l'antiguitat dependrà de les circumstàncies polítiques del país, de la cura en el manteniment així que la diferencia entre ells serà la feina feta, la visibilitat del que fan, de les idees que tinguin per que l'Arxiu estigui ben viu.

Arxius que es dediquen a digitalitzar i publicar els seus fons, a ensenyar els seus “documents tresors”, a ensenyar la història a través dels seus documents, a apropar-se a les escoles, a tenir present a tots els amants de la Genealogia, a cercar idees que facin que la gent investigui (premis d'investigació com el de l'Arxiu de Burriana, o del Port de Tarragona...), a la formació mitjans tallers, conferencies , cursos..., a treballar amb voluntaris, a fer exposicions físiques i virtuals. 

Senzillament recordar-nos que els Arxius signifiquen història i també memòria.

9 març 2014

0 Cercar en els Cementiris

Una visita pels cementiris

La definició del diccionari :[s. XIV; del ll. td. coemetērium, íd., i aquest del gr. koimētḗrion 'dormitori']
m. Lloc on hom enterra els morts.
La paraula grega  koimētḗrion, significa dormitori, allà on els cossos dormien.

En temps dels roman els morts eren enterrats en les seves cases "prius in domo sua quisque sepeliebaiur, i posteriorment, gràcies a les donacions de terrenys es van construir espais, altars i capelles.
Esglésies, jardins i annexes de l'espai sagrat van ser utilitzats fins que els diferents Concilis van anar delimitant l'espai a on enterrar o dipositar els cossos.

A Espanya l'ordre d'enterrar els morts fora de l'espai de l'església i lluny del poble va ser en 1773, però van ser durant els regnats de Carles III i Carles IV quan es van establir els diferents Reglaments, Ordres...per la construcció dels cementiris extramuros.

Sempre he pensat que els Arxius eren a on s'amagava la història de les persones, pobles...però no hauríem d'oblidar el paper dels cementiris.
En els vells cementiris podem cercar quina és la tomba més antiga, com està feta la seva inscripció, quines són les nissagues que hi havien en aquells moments i fer una línia històrica  amb les tombes que trobem.
Aixì que sens dubte són una eina molt valuosa per la Genealogia.

Des de fa uns anys  s'han posat de moda les rutes culturals pels grans cementiris. Tenim els exemples de Barcelona http://www.cbsa.cat/rutes.asp?id=123
La ruta dels cementiris catalans, Escapades proposades per la Generalitat per conèixer el país.
Però com quasi sempre, aquesta moda ens va arribar anys després de la realització i  l'èxit   en altres països.
Pocs no hauran sentit parlar  dels magnífics cementiris de Londres: Highgate http://(http://highgatecemetery.org/ Brompton  , Kensal Green...) o el de  Père Lachaise http://www.appl-lachaise.net/appl/article.php3?id_article=49 de Paris  i la llista seria interminable.

Jo des de aquí reivindico els petits cementiris, els cementiris rurals, o els antics encara situats en nuclis urbans i que moltes vegades són causa d'expropiacions, enderrocs...cada vegada que passa això podem perdre valuosos trossos de la nostra història.

Hi ha molta bibliografia sobre els cementiris i molts llibres que l'han utilitzat com a recurs literari : El cementiri de Praga, per Umberto Eco; El cementiri de Gerard Guix; New Orleans Cemeteries: Life in the Cities of the Dead de Mason Florence; Falling Angels de  Tracy Chevalier, El cementerio de los libros olvidados de Carlos Ruíz Zafón...i la llista seria interminable.

Exemples d'aquests cementiris rurals carregats d'història...

Cementiri de Bourg Madam.


Tomba del Cementiri de Bajande.



16 abr. 2013

0 Amatistes a Viladrau

 "NOTES D'ARXIU": XII.- Mines d'amatistes al Montseny.

Sapigut és que des del segle XVI al XVIII eren anomenades pedres de Vich les amatistes que'ls argenters vigatans posaven en ses joies. Eren aquelles tretes del Montseny, del terme de Viladrau, i eren obrades i pulides en nostre ciutat. Fins he sentit dir que eren vint els llapidaires que tallaven unes pedres que caracteritzava la joieria de la Plana, de les que n'hi havien de bon color i dimensió i finura.
(Addenda del llibre de Ariet Barberies, Antoni : Topografia Mèdica de Viladrau . Barcelona: Fidel Giró,1915

Aquestes notes d'Arxiu es troben en el Butlletí  del Centre d'Excursionista de Vic 

13 març 2013

0 Padrons de Llívia

ELS PADRONS DE LLÍVIA


Els padrons, cens, llistats de poblacions els podem trobar en les caixes inventariades com VIII.1, VIII.2.
En general aquests padrons no presenten una forma única de presentació de les dades, però podem fer grups de semblança :

A Llívia podem consultar els llistats d'habitants, cens i padrons dels anys:
1812 ; 1818 ; 1819 ; 1824 ; 1827 ; 1828 ; 1829 ; 1830 ; 1831; 1835; 1842; 1845; 1846 ; 1853 ; 1883; 1884....fins 1919

El padró de 1812, de fet està definit en el mateix document com un ―Llistat de la gent que compren la vila de Llívia‖.

Només hi consta el nom del cap de família , i el número de persones que pertanyen a aquest nucli familiar, desglossat en homes i dones.

En el de 1818 denominat ― Empadronamiento de todos los vecinos de la vila i Baylia de Llívia con especificación de sus clases y condiciones‖

En aquest hi figura el nom del cap de família , la classe (ofici) i la condició (solter, casat o vidu).

En el de 1819 posa ‖Padrón de la villa de Llívia que tienen casa abierta‖.
En aquest hi figura :
- El nom del carrer i el número.
- Noms dels veïns amb casa oberta.
- Classes , però en molts pocs casos hi ha alguna anotació.

El de 1824 diu ―Padrón del vecindario de la villa i Baylia de Llívia‖.
Les dades que consten són :
- Classes – Ofici del cap de família i darrera d’aquest posa dona, fills, filles i les persones que hi treballen o conviuen en aquest nucli familiar.
- Noms ( Onomàstic de pila i Cognom , la dona hi figura amb el cognom del marit).
- Número de vecinos / almas.

Després torna a canviar el format i tenim el Padró de 1842 , datat el 26 de febrer de 1842. Està signat per Buenaventura Salsas, com a secretari de l'Ajuntament.:
- Nom del cap de família.
- Noms dels homes i dones.
- Edat .
- Estat civil .
- Ofici .
- Residència, anys que porten vivint a Llívia i el seu origen.

Després  tenim una copia del Resum del Padró dels anys 1844 i 1845. Aquest ens dona referència sobre el total de la població , el número d'homes menors de 18 anys, els homes entre 18 i 25 anys i els homes de més de 25 anys. Les dones tenen un total , no hi ha cap desglossament per edats .

Amb posterioritat amb aquest ja tenim el de 1846, comparteix llibre amb el de l'any 1842 però està incomplet.

El de 1853 ― PADRON GENERAL VILA DE LLÍVIA AÑO DE 1853 correspon a un llibre enquadernat amb tapa dura i amb 180 folis , algunes en blanc , el seu estat de conservació és bo ; en aquest les dades que trobarem són :

Carrer
- Nom i Cognom
- Edat
- Estat Civil
- Naturalesa
- Destino u ocupació
- Temps de Residència
- Observacions

El Padró corresponen a l’any 1883, com la resta fins 1919 , tenen tots el mateix format i el seu títol és :‖ Copia del Padrón de cédulas personales para el año de 1883-84 de Llívia‖.

Les dades que compren són:

- Nom i Cognoms;
- Edat ;
- Naturalesa/ Poble/Província Estat
- Professió

Señas de su habitación‖ / Carrer i número
- ―Contribución directa sin recargos que pagan , sueldo o asignación que disfrutan y alquiler que pagan‖ .
- ―Clase de la Cédula que corresponde , importe de la misma , recargo y total de ella ―.


(Els Padrons de Llívia forma part del treball realitzat per mi "Llívia, societat i població al segle XIX"
 

Arkheia Copyright © 2013 - |- Blog by Cornell - |- Template created by O Pregador - |- Powered by Blogger Templates